português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
CRISI DE SUBSISTENCIA []
Referències trobades:
86   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              


1 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fams endèmiques, fams episòdiques. Crisis i conjuntures frumentàries als comtats de Barcelona, Osona, Manresa i Girona (990-1090) / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 81 (2022) , p. 5-36 (Articles
Notes a peu de pàgina. Títols i resums en català i anglès.


Matèries: Edat mitjana ; Fam ; Crisi de subsistència ; Aliments ; Blat
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[990 - 1090]
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/414755
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya: 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics [Fitxer informàtic] / Joan Maltàs i Montoro ; [dirigida per: Pere Benito i Monclús, Antoni Riera i Melis]
Maltàs i Montoro, Joan


2019
Dirigida per: Benito i Monclús, Pere; Riera i Melis, Antoni. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (998 p.)

La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d'un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l'anàlisi i la reconstrucció d'indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L'anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l'estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L'estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l'anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l'estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.


Matèries: Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval ; Historiografia ; Preus ; Mortalitat ; Crisi demogràfica ; Evolució demogràfica ; Crisi de subsistència ; Epidèmies ; Pesta Negra ; Economia ; Indicadors econòmics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283 - 1351
Autors add.:Benito i Monclús, Pere (Dir.) ; Riera i Melis, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667511
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Caresties, fams i epidèmies a Catalunya. De la conquesta de Sicília a la pesta negra / Joan Maltàs i Montoro
Maltàs i Montoro, Joan


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2022
371 p. ; 24 cm (Estudis, 86) 
ISBN 9788413033785

En els darrers trenta anys la historiografia de l'edat mitjana s'ha vist sacsejada per tot un seguit de debats de gran transcendència, en els quals les recerques sobre l'Europa mediterrània han tingut un lloc destacat. Un d'ells té com a epicentre l'anomenada Crisi del segle XIV, un model historiogràfic construït després de la Segona Guerra Mundial a partir dels treballs d'Édouard Perroy i Michel Postan, que esdevindria canònic fins a la dècada de 1990. L'argument central de Postan era que cap al 1300 Europa occidental havia assolit el seu sostre demogràfic en un context de rendiments decreixents de l'agricultura i d'estancament tecnològic i que un xoc malthusià, la Gran Fam de 1315-1321, invertí la tendència multisecular de creixement i donà pas a una llarga fase de depressió econòmica i demogràfica. Tot i que aquests postulats han estat refutats pels desenvolupaments posteriors, en especial per la historiografia anglosaxona de la comercialització, l'estela d'aquests plantejaments és encara visible en la literatura de síntesi i els manuals docents universitaris. Un segon debat, amb interseccions amb l'anterior, té a veure amb la natura i causalitat de les crisis alimentàries premodernes. Fins a la dècada de 1990, les caresties havien estat interpretades com a crisis de producció, d'acord amb el model de les crisis de tipus antic forjat a partir dels estudis d'Ernest Labrousse sobre els preus del blat a la França del segle XVIII. Les recerques d'història del comerç blader i del proveïment de les ciutats a la Mediterrània han demostrat, però, que aquestes crisis foren principalment crisis de distribució condicionades per l'intervencionisme dels poders urbans i sobirans, la fragmentació jurisdiccional, el comerç i la guerra. Una tercera discussió gira entorn de les relacions i interaccions entre les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat d'Antic Règim descrites per Jean Meuvret (1946) i Pierre Goubert (1960). En contra de la correlació mecànica entre carestia i mortalitat epidèmica, els epidemiòlegs han demostrat que la incidència dels nivells de nutrició sobre la letalitat de determinades malalties contagioses, com la pesta bubònica, fou feble o nul·la. En canvi, la incidència que les epidèmies tingueren sobre la producció i la distribució alimentària a l'Europa premoderna és força desconeguda dels historiadors. Aquestes controvèrsies es troben en els orígens de la tesi doctoral que Joan Maltas i Montoro va dur a terme a la Universitat de Lleida entre els anys 2013 i 2019 i de la qual aquest llibre n'és una versió abreujada; n'expliquen, de fet, els objectius, l'abast temàtic i la cronologia. (Editorial).


Matèries: Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval ; Historiografia ; Preus ; Economia ; Mortalitat ; Crisi demogràfica ; Crisi de subsistència ; Epidèmies ; Pesta Negra
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283 - 1351
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/86-CARESTIES-FAMS-I-EPIDEMIES_m_p.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Cicle de mortalitat epidèmica i fam de 1093-1095 a Europa : anatomia d'una crisi frontissa / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 13-44 (Dossier
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Entre 1093 i 1095 Europa occidental patí una crisi de mortalitat epidèmica devastadora. Entre abril i novembre de 1095 diverses regions de França i dels Països Baixos foren afectades, a més, per una fam severa. La mortaldat i la fam empenyeren molts pagesos i pobres a seguir el predicador Pere l'Ermità i emprendre, a finals de 1095, l'èxode cap a Orient. Els anys 1093-1095 els comtats catalans, immersos en una dinàmica política diferent, patiren els efectes combinats d'una llarga crisi frumentària relacionada amb les expedicions que els comtes de Barcelona i d'Urgell dirigiren contra les taifes frontereres d'al-Andalus i d'una greu crisi de mortalitat causada per la difusió de la pandèmia continental.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca musulmana ; Epidèmies ; Mortaldat ; Crisi de subsistència ; Conquesta cristiana ; Berenguer Ramon II el Fratricida
Àmbit:Catalunya ; Europa
Cronologia:1093 - 1095
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/411345
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/41225
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana / [ressenya de] Joel Colomer Casamitjana
Colomer Casamitjana, Joel


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XX, núm. 43 (juny 2018), p. 13-14 (Llibres
Ressenya de:
. Els Cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana / Antoni Riera i Melis. Barcelona : IEC, 2017


Matèries: Ressenyes ; Baixa edat mitjana ; Cereals ; Pagesia ; Abastament d'aliments ; Crisi de subsistència ; Feudalisme ; Revoltes populars
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1200 - 1300]
Accés: http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/mestall43.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pesta i crisis de mortalitat a la ciutat de Vic entre el 1348 i el 1500 / Carles Puigferrat i Oliva
Puigferrat i Oliva, Carles


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 39-73 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén fixar la cronologia dels anys de crisi de mortalitat que va patir la ciutat de Vic i Osona entre el 1348, any de l'arribada de la Pesta Negra, i el final del segle xv. Els episodis reiterats de pesta i altres malalties contagioses, i moltes altres calamitats que es van donar en paral·lel, com ara caresties, fams i guerres, van provocar una crisi demogràfica catastròfica. En arribar a l'any 1500 Vic encara no havia recuperat la població anterior al 1348.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Crisi de subsistència ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Fam ; Guerra
Àmbit:Vic
Cronologia:1348 - 1500
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400763
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Sequera de 1817 a Catalunya. Abast i conseqüències socials en un context de postguerra / Carlos Moruno
Moruno Moyano, Carlos


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 97-113 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present article pretén aprofundir en l'estudi del Sexenni Absolutista (1814-1820) a Catalunya i analitzar la sequera que hi va haver en aquest període a partir d'un conjunt de fonts documentals i una abundant bibliografia en gran part provinent de la climatologia històrica. Mitjançant l'estudi d'algunes de les principals ciutats de Catalunya -com Barcelona, Tarragona i Girona- es presenta un període d'eucaristia de pluges que les mateixes fonts defineixen com el més greu des del 1788. També s'analitza la gestió de les autoritats davant la falta d'aigua i l'arribada a les ciutats d'importants grups de camperols que van abandonar les seves terres i hi van anar en busca de beneficència. Aquest va ser el cas de la regió de l'Urgell, que, com veurem, va ser una de les més castigades durant aquest període, en el qual es van succeir sequeres i males collites que van acabar desencadenant una crisi de subsistència que tingué importants expressions al llarg de l'any 1817.


Matèries: Sequera ; Guerra del Francès ; Postguerra ; Fonts documentals ; Crisi de subsistència
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1817
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/390680
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Crisi de subsistències a Lilla durant la guerra de Napoleó (1809) / Roser Puig i Tàrrech
Puig i Tàrrech, Roser


En: El Foradot. Montblanc, núm. 16 (febrer 2003), p. 17 : il. (Recerca històrica
Reproducció de les 7 fotos de l'acte que es conserven.


Matèries: Guerra del Francès ; Crisi de subsistència
Àmbit:Lilla - Montblanc
Cronologia:1809
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000493892 [Exemplar complet]
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 86
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tensions de nova planta i límits del reformisme il·lustrat. L'avalot del pa de Vic de 1789 / per Laia Portet i Codina
Portet i Codina, Laia


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 381-394



Matèries: Crisi de subsistència ; Rebomboris del pa 1789 ; Revoltes populars ; Abastament d'aliments ; Ordre públic ; Repressió
Àmbit:Vic
Cronologia:1789
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Municipal (Móra la Nova); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); B. Municipal de Vila-rodona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Estructura familiar de la població gironina el 1631 / Narcís Castells i Calzada
Castells i Calzada, Narcís


En: Estudi General. Girona, núm. 2 (1982) , p. 107-164
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.


Matèries: Població ; Estructura de la població ; Família ; Crisi de subsistència ; Edat moderna ; Demografia ; Dades estadístiques
Àmbit:Girona
Cronologia:1631
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43568
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Borja (URL); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 86
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Crisis de subsistències i el pagament en espècies de l'obra d'art al segle XVII al Pirineu / Montserrat Moli Frigola
Moli i Frigola, Montserrat


En: 182133 L'Economia muntanyenca al Pirineu : catorzenes Trobades Culturals Pirinenques. [Andorra] : Govern d'Andorra, Ministeri d'Afers Exteriors, 2018. p. 17-43



Matèries: Crisi de subsistència ; Obres d'art ; Contractes de compra-venda
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[1600 - 1700]
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Bellver de Cerdanya; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida; B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); Biblioteca de Bellver de Cerdanya; B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Generau (Vielha); B. Pública Maria Barbal (Tremp); Biblioteca Pública de Sort


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya : 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics [Fitxer informàtic] / Joan Maltas i Montoro ; [dirigida per: Pere Benito i Monclús, Antoni Riera i Melis]
Maltas i Montoro, Joan


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Benito i Monclús, Pere; Riera i Melis, Antoni. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (998 p.)

La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d'un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l'anàlisi i la reconstrucció d'indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L'anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l'estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L'estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l'anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l'estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat mitjana ; Població ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Fam ; Demografia ; Pesta Negra ; Crisi de subsistència ; Preus agraris ; Indicadors econòmics ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283 - 1351
Autors add.:Benito i Monclús, Pere (Dir.) ; Riera i Melis, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667511
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Economia muntanyenca al Pirineu : catorzenes Trobades Culturals Pirinenques

Trobades Culturals Pirinenques (14es : Santa Llocaia : 2017 )


[Andorra] : Govern d'Andorra, Ministeri d'Afers Exteriors, 2018
200 p. : il. ; 21 cm
ISBN 9789992061428

Conté:
- 196526  Palau. Hélène. Le Musée de Cerdagne, de la Maison Sicart à nos jours.
- 196527  Moli i Frigola. Montserrat. Les Crisis de subsistències i el pagament en espècies de l'obra d'art al segle XVII al Pirineu.
- 196528  Mas i Canalis. David. L'Economia ramadera a l'Andorra de l'edat moderna.
- 196529  Noguer i Juncà. Ester. Les Estacions d'esquí com a eina de dinamització economica del Pirineu català: el cas de Vallter 2000 i la vall de Camprodon.
- 196530  Gascón Chopo. Carles. Ramon Berenguer IV i els capbreus de la Cerdanya i el Conflent. Una instantània de l'economia pirinenca de mitjan segle XII.
- 196531  Serra i Rotés. Rosa. Passat i present de la indústria del ciment a la comarca del Berguedà.
- 196532  Pastors. Elisabeth de. Un Siècle d'histoire de la santé en Cerdagne.
- 196533  Obiols i Perearnau. Lluís. Els Oficis de la Seu d'Urgell segons el cadastre de 1716.
- 196534  Lluelles i Larrosa. Maria Jesús. Impactes dels refugiats de la Guerra Civil espanyola a Andorra.
- 196535  Quílez Castro. Enric. Nous negocis a les comarques del Pirineu.
- 196536  Pérez-Bastardas. Alfred. Notes disperses sobre els pirinencs:de quina economia som?
- 196537  Fortuny i Ribas. Ignasi. La Família Fortuny d'Oceja (alta Cerdanya), la migració a Barcelona i el protagonisme econòmic (segles XVIII i XIX).
- 196538  Felipó i Oriol. Ramon. El Castell de Sant Ferran i la caserna de Berga, dos exemples de "gestió econòmica" municipal.
- 196539  Molina i Campoy. Rubén. La Colònia minera de la Pinosa (Vallmanya, Conflent). Història d'una població industrial de muntanya al Canigó (segles XIX i XX).
- 196540  Blanchon. Jean Louis. La Cerdanya col·lectivitzada. 1936-1937.
- 196541  Belmonte i Castellanos. Marta. La Fira de Sant Bonifaci de Tremp.
- 196542  Ubach i Mortés. Antoni. Projecte transfronterer de desenvolupament d'un turisme cultural i científic de caràcter sostenible i innovador.
- 196543  Capdevila i Muntadas. M. Alexandra. Marxar per tornar de nou. Característiques i conseqüències de les migracions temporeres en l'economia pirinenca dels segles XVI i XVII.
- 196544  Balent. Andreu. El Mener i la mina del Pimorent. Propietat, usdefruit, explotació. Una aproximació històrica (segles XVII i XIX).
- 196545  Sitjar i Serra. Miquel. El Sector ramader a la vall de Ribes en els darrers anys de l'edat mitjana : l'eix Vinçà, Coma de Vaca i Carançà.
- 196546  Santesmases i Ollé. Josep. Els Paisatges trobats.


Matèries: Economia ; Ramaderia ; Indústria del ciment ; Oficis ; Guerra civil espanyola ; Refugiats de guerra ; Indústria minera ; Col·lectivització ; Fires i exposicions ; Comerç ; Famílies ; Turisme ; Estacions d'esquí ; Crisi de subsistència ; Ramon Berenguer IV ; Capbreu
Àmbit:Pirineu ; Santa Llocaia - França ; Catalunya Nord ; Andorra
Cronologia:[0000 - 2017]
Autors add.:Govern d'Andorra. Ministeri d'Afers Exteriors
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadesPiri/issue/view/27151
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Bellver de Cerdanya; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida; B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); Biblioteca de Bellver de Cerdanya; B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Generau (Vielha); B. Pública Maria Barbal (Tremp); Biblioteca Pública de Sort


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Avalots d'un dia o revoltes avortades? : notes sobre la resistència violenta al Camp de Tarragona contra el militarisme del segle XVII / Manuel Güell
Güell i Junkert, Manuel


En: Historia et Documenta. Valls, núm. 1 (desembre 1994), p. 67-92 (Monografies
Notes a peu de pàgina.

En aquest article ens dedicrem a l'impacte social de la pressió militar que les autoritats de la Corona van imprimir sobre la població catalana.


Matèries: Edat moderna ; Conflictivitat social ; Revoltes populars ; Crisi de subsistència ; Guerres ; Exèrcit ; Reclutament ; Allotjaments ; Impostos-exaccions ; Fonts documentals
Àmbit:Selva del Camp, la ; Camp de Tarragona
Cronologia:[1601 - 1700]; 1678
Accés: https://www.raco.cat/index.php/historiadocumenta/article/view/333095
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; B. Pública (La Selva del Camp); Biblioteca Popular de Valls


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 86
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana / Antoni Riera i Melis
Riera i Melis, Antoni


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2017
464 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 103) 
Bibliografia.
ISBN 9788499653891

Els cereals i el pa, des de la darreria del segle XI, van assumir un important paper econòmic i simbòlic a escala occidental, a conseqüència del triomf de les estructures feudals. El gra, especialment el blat, va esdevenir la clau de volta de l'economia rural i el pa es va convertir en el centre de la dieta dels estaments populars i símbol de la civilització cristiana, en l'antítesi de la Barbaria. Els cereals, que inicialment s'havien consumit bullits, en forma de farinetes, es destinaren aleshores gairebé exclusivament a la panificació. El pa, lloat pels metges i santificat pels eclesiàstics, no era, tanmateix, un aliment natural, sinó un producte cultural complex, el resultat d'un procés tecnològic estructurat en una sèrie de fases, cada una de les quals exigia un saber, uns espais i uns estris específics. La farina, obtinguda de l'esmicolament del gra pel molí, havia de ser pastada en un gibrell o un fenyedor; les peces resultants, un cop toves, havien de ser cuites en un forn. El molí i el forn no van estar mai a l'abast de les famílies pageses. Van ser construïts, inicialment, per comunitats de camperols i, des de mitjan segle XII, pels senyors i pel sobirà, que se'n reservaren el monopoli i obligaren les famílies de la contrada a utilitzar-los, i els exigiren, a canvi, un dret de molta i de cocció. El pa va incrementar, doncs, els ingressos dels poderosos i en va refermar el control sobre la resta de la societat; va ser, al camp, un factor de "feudalització". Des de la darreria del segle XIII, l'elaboració del pa es va professionalitzar a les ciutats, on un nombre creixent de famílies adquiriria diàriament pans elaborats per flequeres i forners. Els consistoris, conscients del paper econòmic, social i simbòlic que desenvolupava el pa en una població urbana en què preponderaven els assalariats, van contribuir a estabilitzar-ne el preu, amb la incentivació de l'afluència de gra cap al mercat local, l'increment sistemàtic de l'oferta i la creació d'estocs reguladors; els edils exerciren també un control molt eficient sobre el pes i la qualitat dels pans urbans.Durant les reiterades crisis frumentàries, els consells municipals maldaren per conjurar les revoltes d'afamegats, amb la imposició d'una distribució mínimament equilibrada de les reserves de gra entre els diversos estaments socials, la injecció de contingents de cereals adquirits en emporis llunyans i l'obertura de les portes de les ciutats als pans rurals. Aquesta política de proveïment de cereals i de control de la qualitat del pa va consolidar el prestigi dels consistoris, va reduir la contestació social i va contribuir a justificar "amb fets constatables" la desequilibrada distribució del poder polític i de la càrrega fiscal vigent, durant la baixa edat mitjana, a les ciutats .



Matèries: Baixa edat mitjana ; Feudalisme ; Revoltes populars ; Crisi de subsistència ; Cereals ; Pagesia ; Alimentació humana ; Abastament d'aliments
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1200 - 1300]
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 86
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Fam i carestia a la Catalunya de la primera meitat del segle XIV : lo mal any primer 1333-1334
Montoro i Maltas, Joan


En: 174675 Recursos i territori : perspectiva històrica i nous equilibris : Actes del X Congrés de la CCEPC. Manresa, 21, 22 i 23 d'octubre de 2016. Valls ; Barcelona : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Centre d'Estudis del Bages, 2017. p. 173-182
 (Alimentació



Matèries: Edat mitjana ; Crisi de subsistència ; Fam ; Aliments ; Preus ; Cereals ; Consum ; Recursos naturals ; Alimentació humana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1333 - 1334
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; B. del Casino (Manresa); B. Pública de Tarragona; B. Municipal (Móra la Nova); B. Municipal Bibliocreixell (Creixell)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Caresties i fams a les ciutats catalanes durant l'edat mitjana / Joan Montoro i Maltas
Montoro i Maltas, Joan


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 162 (juliol-agost 2016), p. 2-4 : il. (Temes-1
Bibliografia.


Matèries: Edat mitjana ; Crisi de subsistència ; Fam ; Aliments ; Cereals ; Consum
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1000 - 1500]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Plecs/article/view/331712/422416
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 86
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Crisis de subsistència i polítiques urbanes medievals / Pere Benito Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: 162614 Proveir Barcelona : el municipi i l'alimentació de la ciutat, 1329-1930. Barcelona : Museu d'Història de Barcelona : Institut de Cultura : Ajuntament de Barcelona, 2016



Matèries: Edat mitjana ; Crisi de subsistència ; Abastament d'aliments ; Política municipal
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1300 - 1500]
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Museu d'Història de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 86
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Proveir Barcelona : el municipi i l'alimentació de la ciutat, 1329-1930 / Mercè Renom (editora)



Barcelona : Museu d'Història de Barcelona : Institut de Cultura : Ajuntament de Barcelona, 2016
432 p. il. ; 25 cm (Pòsits, 11) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788494081385

Conté:
- 163220  Renom i Pulit. Mercè. El Proveïment alimentari de Barcelona en el context europeu i en la llarga durada.
- 163221  Benito i Monclús. Pere. Crisis de subsistència i polítiques urbanes medievals.
- 163222  Busqueta i Riu. Joan J. Els patrimonis senyorials i les xarxes de proveïment : l'exemple del llinatge Sant Climent a la baixa edat mitjana.
- 163223  Verdés i Pijuan. Pere. Fiscalitat municipal i proveïment urbà baixmedieval : dues cares de la mateixa moneda?
- 163224  Serrahima i Balius. Pol. La Catedral de Barcelona i el pa al segle XV : la Pia Almoina i la Casa de Caritat.
- 163225  Corteguera. Luis R. Pa i política als segles XVI i XVII.
- 163226  Cáceres Nevot. Juanjo. El Consell municipal i el proveïment de cereals a la baixa edat mitjana.
- 163227  Riera i Melis. Antoni. De la pastera a la taula : el pa a Barcelona durant l'edat mitjana.
- 163228  Sánchez Martínez. Manuel. Vi i tavernes a la baixa edat mitjana a través de les ordinacions.
- 163229  Banegas López. Ramon Agustí. Abastar de carn la ciutat a finals de l'edat mitjana.
- 163230  Bringué i Portella. Josep M. Pastures per als ramats de Barcelona als segles XVI-XVIII.
- 163231  Comas Via. Mireia. La Pesca i el proveïment de peix fresc.
- 163232  Soberón Rodríguez. Mikel. La Confraria de pescadors de Barcelona, 1575-1650.
- 163233  Valls i Junyent. Francesc. El comerç atlàntic i el proveïment de bacallà.
- 163234  Comas Via. Mireia. L'Horta i la volateria als mercats.
- 163235  López i Guallar. Marina. El Proveïment del pa sota el règim de Nova Planta.
- 163236  Feliu i Montfort. Gaspar. El Pa al segle XVIII : continuïtats i canvis.
- 163237  Tafalla i Montferrer. Joan. De l'economia moral de les subsistències a l'economia de mercat: els debats a la França de finals del segle XVIII.
- 163238  Arnabat i Mata. Ramon. Liberalisme i proveïment alimentari a la ciutat de Barcelona, 1820-1823.
- 163239  Baiet i Royo. Montserrat. La Transformació liberal en l'àmbit jurídic i es seus efectes en els mercats alimentaris de Barcelona : el cas de la Boqueria.
- 163240  Fuster i Sobrepere. Joan. Les Revoltes populars i les polítiques de proveïment alimentari a mitjan segle XIX.
- 163241  Janué i Miret. Marició. Les Polítiques alimentàries dels ajuntaments del Sexenni, 1868-1874.
- 163242  Renom i Pulit. Mercè. La Construcció de mercats a la segona meitat del segle XIX : una resposta a diversos reptes.
- 163243  Puigvert i Solà. Joaquim M. El Control sanitari dels aliments a través dels escorxadors i les vaqueries urbanes.
- 163244  Miller. Montserrat. Municipi i associacions de venedors i botiguers a principis del segle XX.
- 163245  Guàrdia i Bassols. Manuel. Dos decrets liberalitzadors a l'evolució del consum de carn, 1800-1935.
- 163246  Pascual i Domènech. Pere. El proveïment de cereals i farina de Barcelona durant el segle XIX.
- 163247  Hernández Adell. Ismael. Les Vaqueries, les empreses lleteres i el control municipal.
- 163248  Miró i Acedo. Ivan. El Cooperativisme de consum : una temptativa d'autoabastiment proletari, 1866-1931.
- 163249  Cussó Segura. Xavier. Alimentació, salut i nivells de vida a la Barcelona industrial, 1820-1936.
- 163250  Borderías Mondéjar. Cristina. Nutrició i gènere a la Barcelona obrera.
- 163251  Muñoz i Pradas. Francesc. Alimentació i salut de la població infantil .



Matèries: Abastament d'aliments ; Crisi de subsistència ; Baixa edat mitjana ; Finances municipals ; Establiments benèfics ; Església ; Ajuntament ; Aliments ; Pastures ; Ramaderia ; Pesca ; Pescadors ; Confraries ; Comerç colonial ; Horta ; Nova Planta ; Edat moderna ; Liberalisme ; Trienni Liberal ; Mercats municipals ; Revoltes populars ; Sexenni democràtic ; Política municipal ; Salut pública ; Associacions professionals ; Cereals ; Indústria lletera ; Cooperatives de consum ; Edat contemporània ; Alimentació humana ; Industrialització ; Infància
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1329 - 1930
Autors add.:Renom i Pulit, Mercè (Ed.)
Autors add.:Museu d'Història de Barcelona ; Institut de Cultura de Barcelona ; Ajuntament de Barcelona
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Museu d'Història de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 86
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las crisis de mortalidad en una comunidad catalana, Igualada, 1680-1819 / Julie Marfany
Marfany, Julie


En: Revista de Demografía Histórica. Madrid. Vol. 23, núm. 2 (2005) , p. 13-42
Notes al peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès, francès i castellà.


Matèries: Demografia ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Epidèmies ; Crisi de subsistència ; Preus agràris ; Blat ; Antic Règim
Àmbit:Igualada
Cronologia:1680 - 1819
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1997322
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3